Amnistia Internacional: 30 anys fent-se sentir

Enguany celebra els seus trenta anys de legalització de la seva secció espanyola

23-4-08 12:21 / Isabel Artero

Enguany la secció espanyola d'Amnistia Internacional (AI) compleix 30 anys des de la seva legalització (pàgina especial), el 10 de febrer de 1978. Durant el franquisme l'organització va treballar clandestinament des de Barcelona. Mort Franco, Manuel Casanoves va ser citat el 12 de març de 1976 al costat d'altres col·laboradors d'Amnesty International (molts no es coneixien entre ells, ja que per seguretat l'organització no facilitava els seus noms) en un local de Barcelona. Era la seu del Centre d'Investigacions de Relacions Internacionals i Desenvolupament (CIDOB) i estava a punt de presentar-se públicament una campanya sobre la tortura a l'Uruguai. Era la primera vegada que es veien els socis i simpatitzants d'AI a Espanya.

AI celebra que porta 30 anys treballant perquè totes les persones puguin gaudir de tots els drets proclamats a la Declaració Universal de Drets Humans, que aquest any compleix el seu 60 aniversari. Al llarg d'aquest temps, AI ha contribuït a assolir fites importants: campanyes per acabar amb la impunitat, per posar fi a la pena capital, a la tortura i a les desaparicions; perquè hi hagi més control sobre el comerç d'armes; per acabar amb la violència contra les dones.

30 anys en els quals gràcies al suport de més de 48.000 socis i a l'impuls de prop de 1.500 activistes s'ha treballat amb independència, s'han tret a la llum les violacions i abusos dels drets humans, i s'ha contribuït que millori la vida de milers de persones.

Des de 1982, Amnistia Internacional Espanya ha treballat amb èxit més de 350 casos individuals, dels quals 200 eren presos de consciència, i ha acollit a 38 defensors i defensores de drets humans i les seves famílies, rescatant-los d'una mort segura en els seus països.

I sobre tot, ha aconseguit aturar i posar fi a violacions de drets humans que patien persones concretes, amb noms i cognoms, i en alguns casos cèlebres, com ara Wangari Maathai o Gary Kasparov, però majoritàriament, homes i dones normals i corrents, per als quals no caure en l'oblit pot significar la frontera entre la vida i la mort.

Van ser coneguts els casos de Safiya Husseini i Amina Lawal, que es van salvar d'una cruel i brutal lapidació gràcies a l'acció de 10 milions de persones anònimes que van subscriure la petició d'AI. I, com elles, hi ha hagut moltes altres dones també desconegudes, per a les quals s'ha fet campanya.

Felicitats Aministia Internacional!