JULIO ARNAU ÉS UN DELS PRODUCTORS DE CIRERA D'EN ROCA D'ARENYS DE MUNT

Julio Arnau és taxista a Arenys de Munt i espera jubilar-se a final d'any per dedicar encara més hores al conreu de cirerers. En té prop de 700 que ell mateix va empeltar fa més de quinze anys i que estan en plena producció. Un any més serà a la Fira de la Cirera que es fa per Sant Joan.

Quan comença la collita?
«Encara falten vuit dies. La cirera està vermella però no madura. L'estiu s'ha avançat i això no li va bé, perquè queda com cuita amb tanta calor.»

Així no serà una gran temporada?
«Si aquesta setmana que li falta fa massa color no li anirà gaire bé.»

Però els arbres estan molt carregats.
«No perquè estiguin carregats vol dir que ha de ser una bona anyada. Per mi és millor que n'hi hagin menys i llavors la cirera es fa més grossa i la pots vendre millor de preu. Ja sabem que tothom compra pels ulls, però també és més gustosa com més grossa és.»

És molt dura i poc dolça, aquesta cirera.
«Això és el que agrada, té un gust agredolç. Aguanta molt i no es podreix. Sempre que en porto a gent que no la coneix, la proven i repeteixen. I sort en tinc, perquè a vegades no sé on posar-la de tanta que se'n fa.»

Que no és negoci, si sempre es ven més cara?
«No és cap negoci. Al mercat hi ha cireres de tot arreu i tres vegades més que la nostra. Potser hi ha més de 200 varietats i no hi tenim res a fer. L'únic avantatge és que la d'en Roca és l'última, la que arriba més tard al mercat, quan les altres ja van a la baixa.»

I per què es fa pagar més?
«Les cireres s'han de collir d'una a una amb el capoll, perquè facin bon efecte. I això és molt entretingut i encareix el producte. Tothom mira de vendre al preu que pot, però si és menys de 3 euros el quilo no val la pena. Els majoristes la pagaven l'any passat a 80 cèntims. Això no pot ser, perquè en quantitat no podem competir, però en qualitat passem al davant.»

I la collita, com s'organitza?
«Tothom s'ho cull ell i els amics que vénen a ajudar i agafen les que volen. Si haguessin de pagar jornals, això ja no s'aguantaria. Els qui tenim cirerers és que ens agrada o ho han heretat, perquè amb les cireres no ens fem rics.»

Quants productors són?
«Que s'hi guanyin la vida fent de pagès potser són quatre o cinc. La resta som una trentena d'aficionats que ens hi hem posat. Jo vaig començar fa quinze anys a empeltar cirerers i ara en tinc 700. M'he hagut d'espavilar perquè tothom té els seus secrets que ningú t'explica.»

És veritat que els cirerers no poden veure el mar?
«Ho diuen, i jo tinc un tros on els arbres que veuen el mar s'estan morint. Les feixes tenen molt pendent a les muntanyes que envolten el poble. El cirerer és un arbre molt delicat que agafa moltes malures.»

Fer cireres ecològiques seria difícil?
«Impossible amb les plagues que hi ha. Si jo no ruixo els arbres no en menjo ni una. Abans les obríem per veure què hi havia a dins. Ara si troben un cuc segur que no me'n compren mai més.»

Anar a la fira és un bon aparador?
«Jo no hi falto. Vam començar sis o set i ara som una quinzena de venedors, a més dels restaurants que fan els plats elaborats amb cireres. Ja fa deu anys de la fira i els qui tenim cirerers ens va molt bé per fer algun caler.»

D'on treu els temps per cuidar 700 cirerers i fer de taxista?
«És una afició com una altra. Però és un conreu de secà que dedicant-hi els caps de setmana es controla. Ara espero jubilar-me a final d'any i tenir més temps per dedicar-me a la terra. Encara que ho he descobert tard, veig que he nascut per a això. Aquí dalt hi estic tranquil.»