Xarxa Lil@

A l’exposició “Aprenent a ser Dona a… l’escola” presentada al març de 2006, vam posar la nostra mirada en l’escola. Gràcies a la col·laboració de moltes dones vam fer un exercici de record i al mateix temps d’anàlisi i de crítica de com havia estat el nostre aprenentatge del “femení” en un ambient tant tancat i normativitzat com el món escolar.
A partir de diversos suggeriments de visitants de l’exposició del 2006, la d’enguany l’hem dedicat al tema de la publicitat doncs des d’aquest món apassionant també es volen formar uns suposats models de “dona” i “home”. Algú va dir una vegada que l‘aire es composava d’oxigen, nitrogen i .... publicitat. I aquest vol ser el nostre punt de sortida per començar una anàlisi crítica del món publicitari.

No som publicistes expertes, ni pretenem ser-ho, tan sols som un grup de dones de diferents edats i situacions personals que hem reflexionat sobre la publicitat, els anuncis de les revistes i de la televisió dedicats a dones o bé destinats a homes però protagonitzats per dones.

Som dones que vivim en una part del món on ens podem permetre el luxe de comprar alguns productes que ens ofereixen dones boniques, primes i joves, nois atlètics, sans i musculosos, que de passada ens prometen fantàstiques sensacions que ens ompliran de felicitat. Una felicitat que aconseguirem de manera quasi màgica, sempre i quan no ens en sortim del model de societat basat en el consum que la publicitat ens proposa.

Aquesta exposició no té, com les anteriors, un esquema cronològic. És veritat que l’estètica, l’estil i els productes dels que se’n fa publicitat són diferents i canvien amb els anys, però el tracte que es dona a les dones no ha canviat tant i és per això que l’exposició segueix un esquema diferent: La dona com a consumidora, la dona com a objecte de consum, com a incitadora al consum, la imatge sexy (llenceria, sabates de taló d’agulla). També dediquem uns espais a la dona com a “reina de la casa” però sempre al servei de l’home, a la diferència de gènere nens / nenes.

Per últim dedicarem un espai per reflexionar i identificar la publicitat sexista. Aquí hem pogut comptar amb la col·laboració de “l’Observatorio Andaluz de la Publicidad No Sexista” de “l’Instituto Andaluz de la Mujer”. Elles han confeccionat un decàleg d’identificació molt útil per poder identificar el sexisme en la publicitat.

Estem en un món on la publicitat no desapareixerà, però un altre publicitat sí que és possible! I davant tanta etiqueta, tant codi de barres, volem insistir que l’única etiqueta que volem portar les dones és la de PERSONA. De nosaltres depèn que sigui possible.