Municipals 2007

Alfons Molons

Molons en plena conversa

Les eleccions municipals arriben de nou. El restaurant l'Era ens acull 4 anys després del primer Sopar de Campanya amb la mateixa predisposició i amb un àpat que supera amb escreix les nostres expectatives. Els alcaldables arriben intrigats i aixoplugats sota el paraigües com feien al 2003. Tots menys un. L'Alfons Molons arriba amb la seguretat de ser el veterà de l'activitat. És l'únic candidat que repeteix i per tant sap com funciona el sopar.

L'Alfons té un fer tranquil i relaxat. Parla sense aixecar gens la veu i amb un somriure afable. El sopar comença i hem d'anar estirant les paraules. Trenquem el gel demanant el per què de la faceta política dels que ens acompanyen. El cap de llista de CiU repeteix perquè considera necessari tirar endavant projectes. Explica que ha participat en el món associatiu i que el seu paper actual al govern és similar i té un mateix objectiu: treballar per la societat.

A mesura que van arribant els plats les paraules flueixen més ràpidament i els candidats s'animen. Els posicionaments dels partits es veuen cada vegada més clars, i un arriba a entreveure quins són els pactes naturals i quins s'hauran de treballar més, tot i que tots coincideixen en la predisposició a entendre's.

En algun moment recordo la presència de l'Andreu Majó al sopar del 2003 i immediatament em ve al cap que el seu hereu natural és l'Alfons Molons. Les seves intervencions m'ho confirmen poc després. És el principal defensor de la tasca d'AM2000, segurament perquè forma part del govern després del pacte del seu partit, CiU. Em mossego la llengua per no comentar aquesta impressió durant el sopar. L'Alfons atura qualsevol llança que disparen cap a AM200, fins i tot abans que el seu candidat, en Carles Mora, pugui respondre. Aquest fet fa difícil que un pugui saber fins a on arriba el pacte de govern i fins i tot desitjar alguna discrepància.

I si és fàcil intuir les preferències, també ho és entreveure les contraposicions fruit dels partits. Les persones s'entenen millor que les sigles. L'Alfons té un bon tracte amb la Rosa Albiol, candidata a l'alcaldia pel PSC, però quan parlen de temes supramunicipals l'entesa minva. És clar on és vist que un convergent i una socialista estiguin d'acord?. Sort que tant la Rosa com l'Alfons saben regalar un somriure entre tema i tema.

El paper de l'Alfons al govern li dóna un coneixement d'alguns projectes però també una responsabilitat. Quan es parla de temes de futur aclareix conceptes. L'Escola Bressol no serà un problema perquè tot està en marxa i el retard és comprensible, segons l'alcaldable tenint en compte els problemes administratius amb els que s'han trobat. Però aquest podria ser d'aquells temes que passa factura electoral. També destaca que Arenys de Munt viu un moment important amb grans canvis a la vista. El més important el de la Riera. Jo crec que tots els candidats estan tremolant pel que suposa l'obra i segurament per això repeteixen que cal un consens del polítics que doni seguretat als veïns.

Incomprensiblement en aquest punt descobrim una preocupació dels alcaldables: les fotocòpies dels expedients! El debat s'engresca per un tema tan banal, si més no vist des de la barrera, com és el de qui ha de fer les fotocòpies: el polític o el personal de l'Ajuntament. Quan els candidats reben la nostra visió d'espectadors bocabadats riuen amb nosaltres.

Tips, contents per la conversa i amb el coneixement que ens ha proporcionat una estona a taula xerrant marxem. Plou com fa 4 anys. De camí cap a casa endreço les idees. L'Alfons és una persona conciliadora i sociable, de conversa pausada i crec poc lligat a les sigles. Un fet que en principi és del tot positiu especialment en política municipal. Ara només cal esperar si això jugarà a favor o en contra seu el 27 de maig.

Isabel Artero