Municipals 2007

Xurde Rocamundi en un moment del sopar

Rocamundi i Sierra parlen sota l'atenta mirada de Vinyes

Xurde Rocamundi és una persona d'aspecte peculiar. És el candidat més baix d'estatura
dels set que es presenten, però el que presenta una imatge, diguem-ne, més atrevida. El dia del sopar amb la resta de candidats es va presentar amb una camisa blava estampada amb figures blanques que duia per fora. A sobre, vestia una armilla negra i portava una arracada a l'orella esquerra, i tres anells. Un d'or a la mà esquerra i dos més a la dreta, un d'ells amb una pedra semblant a un rubí. Penjant del coll un collaret de plata en forma de llàgrima. M'hi he fixat en d'altres fotos on hi surt i veig que això de portar la camisa per fora és un costum en ell. Així apareix també a la presentació dels candidats de Ciutadans que es va fer a Barcelona.

En Rocamundi té una agència immobiliària a Arenys i es dedica a la compra-venda-lloguer de pisos i cases. Desconec si està preocupat pel desinflament de la bombolla dels preus de la vivenda i si també ell passa per aquesta crisi. Només començar el sopar algú fa broma amb el seu nom i ell es queixa, sobretot als periodistes, de que sempre l'escriuen amb T (Txurde). Minuts més tard, [crec que ningú es va adonar] l'alcalde i candidat de CiU, Miquel Rubirola, li diu "Xunde". Suposo que deu estar tant acostumat a que li diguin de qualsevol manera que ja no fa cas.

Li toca seure entre en Ramon Vinyes i en Xavi Salbanyà. Es fixa en el paper amb el menú i li pregunta a en Vinyes què són les "Zambouriñas". En Pep Quintana li aclareix que són com vièires Quan les serveixen, és dels que més en menja. Per no saber què eren, sembla que li agraden. És el primer a intervenir quan Isabel Artero obre el debat. Surt amb el discurs ben aprés i diu que Ciutadans vol promoure la participació ciutadana a l'Ajuntament i llança la primera proposta de la nit: "Els regidors de cada àrea haurien d'explicar un cop al mes què és el que fan". També considera que la fórmula per triar l'Arenyenc de l'Any s'hauria d'estendre a d'altres qüestions i que aquestes consultes populars siguessin vinculants. El primer que em ve al cap quan en Rocamundi defensa la qüestió de la participació ciutadana és que no el recordo assistint als plens ni a les audiències públiques organitzades per l'Ajuntament. Si tan d’interès té, com és que no se'ls ha vist per l'Ajuntament en tot aquest temps? El candidat Rubirola s'adona d'això mateix i, després de reconèixer que els regidors del govern s'haurien d'explicar més, recorda el fracàs de públic que tenen les sessions informatives i de participació que s'han fet aquest mandat.

En Rocamundi era i és el gran desconegut en el panorama polític d'aquestes eleccions però, en canvi, va ser el protagonista del sopar quan va sortir el veritable leitmotiv del seu programa electoral: el bilingüisme. Primer ho va introduir sense que ningú s'hi enganxés, quan va queixar-se que la "multiculturalitat" que hi ha a Arenys no es reflecteix a l'Ajuntament. Només l'Oriol Ferran li va recordar que multiculturalitat no vol dir només que s'ha de tenir en compte els castellanoparlants sinó les 20 llengües que també es parlen a Arenys per l'arribada de la immigració estrangera. "Sí, però aquestes encara no són oficials", va replicar Rocamundi.

El candidat de Ciutadans va parlar tota l'estona en castellà i quan es referia a Arenys utilitzava el terme "en esta villa". No obstant, va voler demostrar que també pot expressar-se en la llengua d'Espriu i va afirmar: "Parlo millor català que el senyor Montilla". El moment de més tensió de tot el sopar es va produir precisament quan Rocamundi va retreure que a l'Ajuntament només es parli en català. Això venia perquè la Rosa Zaragoza, candidata del PPC, va recordar que el secretari del consistori només parla en castellà tot i que el Reglament d'Organització Municipal (ROM) l'obliga a parlar en català perquè és la llengua oficial de l'Ajuntament d'Arenys de Mar, segons aquest reglament.

Rocamundi va saltar com si tingués una molla al cul i va exclamar: "Y tiene narices que esto lo diga la del PP". Zaragoza li va aclarir que els populars no hi van estar gaire d'acord amb això, però que van donar el vist-i-plau al ROM per no trencar el consens. El candidat de Ciutadans no va tenir prou amb aquesta explicació i va pensar que havia arribat el seu moment. "Yo no quería sacar el tema, pero…", va dir mentre se li escapava un somriure de satisfacció.
I aquí va començar una tensa discusió. En Quim Ponsarnau, candidat d'ERC, es va sentir al·ludit i li va replicar que el castellà té els drets garantits a l'Ajuntament i que tothom pot parlar i escriure al consistori en la llengua de Cervantes [Tot i que ara hi hagi seriosos dubtes sobre la procedència del pare del Quixot].

Però Rocamundi no atenia a les raons que li donava quasi unànimement la resta de la taula i es va mostrar com a peix a l'aigua. Així que va fer una espècie de míting. "El 50% dels ciutadans que viuen en aquesta “villa” són castellanoparlants i un 40% dels que no voten (abstenció) també", va afirmar sense dir d'on havia tret aquestes dades. I afegia: "A Arenys, el bilingüisme és avui una prioritat". Per això, va proposar que tots els documents que faci l'Ajuntament s'escriguin en els dos idiomes, que els concursos literaris també haurien de ser bilingües i que, fins i tot, a Ràdio Arenys s'hauria de parlar en castellà. Acte seguit, va assegurar que això de parlar només en català respon a una mena de rentat de cervell que ens han fet a tots en els últims 30 anys i que, per això, han arribat Ciutadans per posar les coses al seu lloc.

La tensió es podia tallar amb un ganivet i em vaig decidir a proposar un canvi de terç en el debat. Vaig demanar que expliquessin quin havia de ser, en opinió dels candidats, l'element essencial que protagonitzaria la pròxima legislatura. Rocamundi venia amb la lliçó apresa ja que la nit abans havien aprovat el programa electoral amb el què es presentaran a Arenys. La primera proposta que va llançar l'alcaldable del nou partit és la promoció de la vivenda de lloguer mirant que els propietaris de pisos buits els lloguin a preus raonables. Suposo que deu saber com, ja que treballa en el sector, perquè fins ara ningú se n'ha sortit. També es va apuntar a la moda de prometre una línia d'autobús, cosa que em fa l'efecte que no veurem perquè és caríssim. Va dir que faria una escola bressol i va prometre llibres gratis per als escolars.

Xurde Rocamundi va reiterar que no pensen pactar amb cap partit per formar govern i que si entra com a regidor s'hi passarà dues legislatures com a màxim "perquè la gent no vegi que tenim ànsia de poder". Finalment, va arribar l'hora de la porra, proposada per Xavi Salbanyà, i li va tocar a Rocamundi obrir foc. Després de preguntar quants regidors té l'Ajuntament, va afirmar que Ciutadans en treurà dos.

I així va acabar la nit. Rocamundi em va confessar que havia anat al sopar molt espantat, però, al final, el vaig veure molt satisfet. Havia portat l'aigua del bilingüisme al seu molí i havia aconseguit ser el protagonista del moment més intens del debat. Pel que fa a mi, em van dir que s'havia fet un sorteig i que m'havia tocat fer el seguiment d'en Rocamundi. En saber-ho vaig pensar que hauria de treure tema de sota les pedres per poder escriure aquest article, però ves per on, el candidat de Ciutadans va ser el protagonista de la nit probablement per culpa de que la resta d'alcaldables van estar ensopits i més pendents dels contrincants que d'ells mateixos.

Enric Sierra