Municipals 2007

Miquel Rubirola arribant al restaurant

Rubirola durant el sopar

L’arribada amb la candidata del PP es pot considerar ja un reflex de la bona sintonia entre tots dos. Potser si els llocs no haguessin estat prèviament determinats s’haguessin assegut un al costat de l’altre. Tot i això, podríem arribar a pensar que Rosa Zaragoza hauria parlat més. I és que sí una cosa es pot destacar de Miquel Rubirola durant el sopar és el silenci. Primer parlen els altres, després ho fa ell tancant temes dels quals ha debatut la resta o fent certes puntualitzacions. Qui parla l’últim s’emporta la palma?

Mentrestant, juga l’Espanyol un partit força transcendent, i els crits dels aficionats que s’apleguen al restaurant fan impossible en determinades ocasions escoltar el què diuen els representants polítics, sobretot aquells que cauen més a l’altra banda de la llarga taula. Sort que Miquel Rubirola no es troba gaire lluny. El seu to és afable, tranquil, s’ajuda de mans per emfatitzar el seu discurs, tot i això aquestes tornen a la calma quan la resta de candidats parlen i ell torna al silenci amb la mirada a la taula. Les seves primeres paraules van ser per valorar el fet de ser polític i de la percepció negativa que, segons ell, el ciutadà en té. Una imatge negativa que podríem interpretar que potser ve generada aquests darrers quatre anys després d’una legislatura difícil per CiU després de la crisi Blanchar. Tot i això, afegeix que els polítics ho són perquè volen, i que la mala imatge que es dóna és un risc que es corre. També es mostra crític amb aquells que opinen sobre les actuacions dels polítics i ho manifesten públicament manifestant que “tothom creu que pot opinar de tot el què passa”.

Després d’una estona parlant de diferents temes, es demana als partits que “es mullin” parlant de possibles pactes. De tots, l’únic que és clar és Rubirola. Ell aposta per ajuntar el seu partit de nou amb el PP, però sumant-hi PSC i ERC. Ara el silenci es fa entre els socialistes i els republicans, que preferien no dir res fins passades les eleccions. Tot i això, després hem sabut que els respublicans no acceptarien entrar en aquest pacte de quatre. Dels motius per no pactar amb la resta només parla sobre ICV. Segons va dir, “ells no ens volen”. D’altra banda, en cas que el tripartit repetís de nou, el candidat de CiU afirma que marxaria a casa tranquil i que s’apartaria per “no fer nosa” com va fer temps enrere. Però del perquè del VIA no en diu res, i de Ciutadans tampoc. De fet, ja en el seu moment Ciutadans va dir que en cas que treiés algun regidor la seva voluntat és la de no pactar amb ningú, imagino que és per això que no tampoc l’anomena. L’única referència que en va fer va ser per criticar un dels elements de bandera del seu partit: el bilingüisme i els problemes que diuen que els arenyencs tenen a l’hora de ser atesos per l’administració pública en castellà. Igual que la resta dels representants polítics, considera que no hi ha cap tipus de problema i que s’està portant a nivell local un tema del qual se’n fa bandera a nivell general.

Pel que fa als reptes cara la propera legislatura, una vegada més es desmarca de la resta de representants polítics. Tots parlen de les Clarisses, de l’habitatge de lloguer, de millorar el CAP, de transport públic, d’escoles bressol... vaja, que vam sortir amb cinc cèntims d’algunes de les propostes de cadascun d’ells. Ens vam quedar amb les ganes de saber alguna cosa de CiU. I és que Miquel Rubirola va preferir resumir el seu discurs sense parlar de temes concrets. L’única cosa que va assenyalar és que parlar de projectes, en aquells moments, li era difícil ja que tot depèn de la disposició o no d’eines normatives per impulsar aspectes com la creació d’Empreses Públiques.

Mentre parlàvem, els plats passaven i passaven, els crits dels seguidors de l’Espanyol anaven trencant, només a vegades, la conversa. Postres, cafè... i cadascú fa les seves apostes. Miquel Rubirola va dir que CiU traurà 6 o 7 regidors. Fotografia, encaixada de mans... i marxa de nou amb la candidata del PP abans que els altres que es queden fent la tertúlia. Novament, queda palesa la bona sintonia entre les dues formacions.

Mar Sánchez