Xarxa Lil@

N'erem més de 130

Conductores dels tallers

Obre l’acte la periodista Ariadna Castillo.
La regidora de la dona del Prat, la Margarida Garcia fa la presentació i dóna la benvinguda a la trobada.

Taula rodona sobre: La Llei d’Igualtat: un gran avenç per a les dones. A càrrec de:

- Encarna Bodelón, professora de dret de la UB.
- Maribel Cárdenas, Cap del Servei de Promoció de la Diputació de BCN
- Adelina Cobos, secretària d’ocupació laboral del Baix Llobregat (CCOO)

L’Encarna Bodelón, a través de les següents línies ens explicà què diu la Llei d’Igualtat, per tant fa una anàlisi a nivell jurídic.
Desitja que el Prat de Llobregat sigui un model per a moltes ciutats catalanes.

La Llei d’Igualtat és una llei efectiva per què reconeix per primera vegada que les vides dels homes i les dones no són iguals, aquestes tenen més dificultat tant en l’àmbit de l’educació, en l’àmbit de la sanitat i en el laboral. Per tant existeix una discriminació vers les dones al món laboral, en la violència de gènere i en les tasques de tenir cura.

La llei d’igualtat dóna instruments per a començar a treballar.
En el món laboral voler tenir un fill/lla passa de considerar-se problema personal a problema institucional, l’estat ha de canviar el mecanisme a nivell institucional.

Els mecanismes són:
- Accions positives, són eines per garantir els mateixos drets; les administracions tenen en compte discriminacions de partida.
- Tema paritat (composició equilibrada). Actualment els mecanismes socials impedeixen que les dones arribin a diferents aspectes de la vida social. S’ha de reivindicar la presència social, tenim el dret a estar a tot arreu. Principi de la democràcia contemporània.
- Multitud de canvis en l’àmbit laboral. Mecanisme que s’introdueix: Conciliació vida familiar i laboral: permís parenteral, hi ha una campanya per ampliar-lo, ja que és molt minso.
- Que tots els ministeris quan facin polítiques tinguin present el dret de les dones. A nivell educació, sanitat...

La llei és la 1era base per un fort canvi institucional. A les primeres constitucions les dones ni hi figuraven

Conclusió: Llei efectiva de dones i homes. No entre homes i dones. El de significa redefinir molts dels drets des del punt de vista del que necessitem les dones.

L’Adelina Cobos. Ens parlar dels drets en l’àmbit laboral

El primer que s’ha fet és modificar estatuts dels treballadors en:
- Àmbit de la salut: embaràs, risc durant lactància i embaràs, s’hi és necessari podrà estar-se a casa cobrant el 100%
- Àmbit conciliació:
o reducció jornada laboral per tenir cura de filla/ill fins als 8 anys
o Excedència per tenir cura fills d’un anys sense que repercuteixi a l’hora de la jubilació ( es considera com si hagués cotitzat a la Seguretat Social)
o Dret paternitat, ampliat a 13 dies pagats per la seguretat social i 2 per l’empresa. Abans de 4 anys s’augmentarà a 4 setmanes.
o Inclusió a l’empresa d’una figura (és negociable) que vetlli per la igualtat de condicions
o Crear un pla d’igualtat, és obligat per empreses que tinguin més de 250 treballadors (les de menys de 250 poden tenir-lo si es posen d’acord ambdues parts treballadors i patronal)
El pla ha d’incloure:
- Fixar els objectius que es volen d’igualtat, per part de les dues parts
- Les estratègies que seguirà l’empresa per a aconseguir els objectius finals
- Un pla per avaluar el pla

La Maribel Cárdenas. Cap del Servei de Promoció de la Diputació de Barcelona. Incideix en tres aspectes de la llei:

1) Desenvolupament de la llei d’Igualtat
2) Significat de la llei: pretén que la igualtat s’aconsegueixi. Com:
a. Reconeix la desigualtat
b. Recull grans parts de l’aportació feminista
c. Acomplir-se necessita l’acció positiva
3) Impacte món laboral. A nivell de:
a. Educació
b. Salut
Hi ha d’haver transversalitat a la societat de com s’entén el rol entre dones i homes. Per tant cal un canvi de consciència que és el més lent.

Després d’aquestes tres ponències ens oferiren un esmorzar on trobàrem panets amb embotit, formatge; magdalenes, crusantets, per menjar i per beure tinguérem aigua, suc de taronja, cafè i llet.

A. continuació ens vam dividir pels quatre tallers. Foren els següents:

A Gestió del temps i establiment de prioritats.
B. Relacions intergeneracionals
C. Màrqueting personal
D. Fem visible el treball de la cura de les persones.

Un cop realitzats els tallers ens retrobàrem totes en una espaiosa sala habilitada com a menjador. Allí ens varen oferir un molt bon menjar de càtering, servit per cambrers i cambreres d’una gran eficàcia i discreció.
Després de les postres el cafè, llet i infusions; tornarem a la sala d’actes on les respectives “mestres” dels tallers ens n’exposaren les conclusions:

- Taller de Gestió del Temps i establiment de prioritats. Imma Terridas:
- La dona de vell antuvi té la intenció de poder arribar a tot, engloba el rol d’haver de tenir cura de tot. Quan entrem en el món laboral seguim a més a més amb aquest rol per tant tenim la sensació de no poder arribar a tot.
- Hem d’adonar-nos-en que primer som nosaltres, dedicar-nos una moment al dia per a nosaltres mateixes, que ens hem de cuidar per poder donar. Ens hem de despendre del sentiment de culpa. Abaixar el llindar d’exigència

- Taller de relacions Intergeneracionals. Anna Mª Vidal
o Rescatar l’experiència, la nostra saviesa de dones, un saber al que no s’ha donat valor.
o Capacitat de gestionar la complexitat. Amb l’entrada al món laboral hem sabut adaptar-nos a tot.
o Necessitat de compartir
o Aportar les vivències i problemàtica de les àvies.

- Taller de Marketing personal. Constantza Jacques ens explica conceptes com:
o Capacitat per “vendre’s” a sí mateixa: Situar-se en si mateixa
o Concepte “d’empoderament”: és la capacitat d’autovalorar-se i saber fins a on pots arribar
o Dret a tenir i pensar les pròpies opinions
o Dret a ser independent
o Dret a dir no sense sentir-se culpable. – “Quina part del no és la que no entens?”

- Taller de Fem visible el treball de la cura de les persones. Elena la Torre.
o Veiem que el treball es divideix en:
 Re-productiu, el de l’àmbit de la llar, el privat, per tant el que té cura de la vida humana: el de les necessitats subjectives: l’afectiu. El que tradicionalment han fet les dones, no és remunerat, per tant no ha estat mai reconegut ni valorat i s’ha quedat sempre als llims de l’invisible. És com una xarxa invisible que fa que tota la societat funcioni.
 Productiu, El de l’àmbit de treball de mercat, el públic. El de les necessitats objectives, els bens materials per tant el que té reconeixement social i tradicionalment l’han fet els homes i queden com a més protagonistes de la societat.

Després d’aquests conclusions i com a cloenda de la jornada ens oferiren la projecció de l’audiovisual de la pintora Frida Kahlo.

Mercè Rigual i Graupera