Surto de la sala d'exposicions de la Biblioteca d'estudiar en profunditat (hi he dedicat una hora llarga) l'exposició commemorativa dels 50 anys d'aquesta institució arenyenca que camina sota l'advocació del jesuïta Fidel Fita. Fa encara no un mes que he tornat de la catalana ciutat de l'Alguer situada a la costa de Serdenya acompanyant un centenar d'arenyencs per agermanar les dues biblioteques, l'arenyenca i l'algueresa.

L'exposició fa un repàs molt minuciós d'aquests 50 anys transcorreguts. M'agrada, sobretot, perquè no surten solament els de sempre. Hi ha un inventari exhaustiu d'arenyencs il·lustres i queda clar el per què són il·lustres. Està feta de tal manera que tot mirant enrere el que pretén és contemplar un Arenys de futur. Massa sovint Arenys viu del passat. És ben cert que no podem oblidar la nostra història però, segurament, és important que mirem amb ulls esperançats el nostre immediat esdevenidor. Els 50 anys que hem deixat enrere ens han de servir com a guia perquè per als 50 anys vanidosos, que a partir d'aquest moment comencem a caminar, ens siguin fructífers i positius. I crec, sincerament, que l'excursió a les terres més llunyanes on la nostra parla té encara un cert protagonisme és una prova d'aquest voler mirar el demà amb il·lusió i positivisme.

Era un repte desplaçar a tanta gent a l'Alguer i que tot plegat sortís prou àgil i interessant pel viatger. I pel que em diuen crec que hem assolit, amb un èxit prudent però suficient, aquest objectiu. Hem aconseguit despertar alguna consciència potser una mica adormida. El català de l'Alguer necessita una empenta decidida, un ajut ferm per part nostra. L'Alguer és una ciutat de 40 mil habitants i només són 12 mil els qui tenen les coses clares i utilitzen la llengua vernacle per comunicar-se. Les autoritats alguereses, ens demanaven i sobretot ho feia el seu síndic en el discurs oficial, que els catalans del Principat ens hi aboquéssim en cos i ànima en aquesta col·laboració. És un deute que tenim. El català en la seva variant algueresa és preciós, amb una musicalitat encantadora. La mossa que va fer la lectura pausada dels poemes dels diferents autors locals, ens va deleitar ben de veritat. Mireu, jo vaig seure a la butaca del Teatre Principal i vaig tancar els ulls, vaig deixar que l'actriu de l'illa anés desgranant amb aquella cadència, vers a vers, tots els poemes i recordo que durant aquella estona no només vaig ser feliç sinó que vaig entrar en un estat de pau interior que molt poques vegades hi arribo. Rafel Sari, un poeta excels que per més inri és qui dóna nom a la biblioteca algueresa, sonava en aquell teatre com un bàlsam de felicitat.

Crec que estaria bé que excursions com les de l'Alguer es féssin més sovint. És una descoberta col·lectiva que va la mar de bé. És viure en comunitat i que ajuda a tenir amistats més profundes. Tothora es respirava un ambient de germanor i es calmen molts problemes - molts d'ells plens d'absurditat - de caire casolà que si rasques una mica veus que no tenen ni cap ni peus. Vaig ser testimoni directe de com els polítics de l'equip de govern i de l'oposició, és a dir, d'un bàndol i de l'altre compartien espais, idees, àpats i tot allò que vulgueu afegir-hi més. El viatge, el que aconsegueix, és que tots plegats formem una pinya sòlida i compacta. Jo, què voleu que us digui, com a organitzador d'aquesta sortida, dono les gràcies a tots i cada un dels qui heu confiat en mi i en la idea de fer aquesta escapada a l'altra banda del mediterrani. Us asseguro que eren dos autocars, 100 persones i semblava - bé que ho sabeu els qui heu participat - que en fóssim una. Tothom va entendre el viatge i tothom en va participar de manera oberta, disciplinada i intel·ligent. Gràcies, estimats amics.

Poso un punt i final recomanant-vos la visita a l'exposició d'aquests 50 anys de la Biblioteca i demanant als responsables de la institució de les lletres impreses que pensin en fer-ne ben aviat una altra, explicant-nos els 50 anys que venen, el mig segle que ens espera i que volem viure intensament. Sense oblidar-nos mai del passat vivim el present amb força i projectem els nostres esforços vers el futur. Serà d'aquesta manera que construirem un Arenys com cal.

Pep Quintana i Riera